
Quan mirem el nostre entorn veiem molta gent, gent que ve i va apurats, semblen estar sempre sense temps de res, van com cecs, només caminen com teledirigits cap a un objectiu. Quant fan ells per nosaltres?, Quant ens coneixen? o Quant els importem?
Sembla mentida, si poguéssim encara que sigui veure'ns a nosaltres mateixos clarament un instant, sortiríem aviat del nostre error, sigui el que sigui que ens trobem fent, hem de tenir clar que aquesta realitat és transitòria, que la vida en un petit tram de temps que pot durar 100 o fins a 120 anys, no més que això. Però és el nostre esperit la força motriu que s'alimenta d'una font meravellosa ... Déu !
És clar que aquesta realitat transitòria té la seva importància, però quan partim res de tot el que aconseguim, diners, fama, títols, honors, mereixements, podran acompanyar, només Déu i nosaltres, només Déu i el nostre esperit, l'únic que portem amb nosaltres és l' amor del nostre Pare celestial, si vam saber sentir quan ens va enviar als seus missatgers per guiar-nos o no.
Per als que estimem a Déu, no només li tenim com Déu Totpoderós, és abans que res PARE i AMIC, no dubtem mai donar-li l'espai necessari en la nostra vida perquè pugui manifestar-se amb el seu infinit amor.
Bloc Cristià - Sóc un Fill de Déu!