Carta d'un amic ...

Hola petita, ahir vaig estar esperant tota la nit em donessis una mica del teu temps, des del matí vaig observar l'angoixa amb què ploraves, vaig voler consolar-però no em vas donar la oportunitat, també vaig estar quan vas sortir a la feina plena d'angoixa, les teves mans tremolaven, aquesta discussió et va deixar abatuda i oblidat dir al teu fill com ho vols abans d'anar a la feina . Quan vas tornar vas arribar tan cansada, et vas quedar adormida mentre jo et veia i esperava em deixessis dir-te una paraula d'alè, no et vas fixar que hi era; despertar-se amb sobresalt i tarda en tenir llista el menjar per Pablito, que gran està! Et aferrar-se a ell, amb molt dolor i en silenci vas voler trobar que comprenia la teva angoixa, la meva estimada Rosa ell és només un nen ...

Des de petita et vaig veure créixer, vaig estar quan van sortir les teves primeres dents, quan vas tenir febre alta i et posaven drapet per baixar-la, quan et graduar i convides al teu nòvio, l'home que avui és el teu marit i pare de Pablito; també hagués volgut em deixessis dir-te en aquests moments quant he esperat em permetis poder seure al teu costat i xerrar ...!

Avui des de molt aviat esperava que tinguessis una mica de temps per explicar els teus problemes, però una altra vegada vas sortir tan apurada al teu treball però com sempre em quedaré aquí al peu de la teva porta esperant que potser quan tornis tinguis una mica de temps per adonar-te que segueixo aquí per poder dir-te que sóc el teu amic i que t'estimo! ...

Sempre amb amor ...
El teu Amic Jesús!!